La llista de reptes en educació és llarga i afecta matèries molt sensibles, de present i de futur, l'individual, molt més enllà de la formació acadèmica, i el col·lectiu. Problemes complexos, recursos migrats. I amb això compareix un govern que s'esforça en afegir-ne, no recursos, problemes. Aigua per a un qui s'anega.
El Govern, en comptes d'assumir el paper essencial de l'escola, la qüestiona. Tracta els docents d'adoctrinadors i ens diu que cada família té una Veritat d'un valor superior a la ciència, el dubte crític o la diversitat. El pin-parental pretén protegir els nins... de ser educats. Sotmetre els docents a vigilància ideològica en mina l'autoritat i la il·lusió per emprendre iniciatives. Els desempara. En diuen llibertat, clar, com en totes les societats dogmàtiques. Pin i apart.
La segregació per llengua respon a una obsessió per arraconar el català, per fer-lo prescindible. Tot i que sembla que l'impacte real ha quedat aigualit, ni la fullaraca retòrica ni la dosificació tàctica no dissimulen l'objectiu, el missatge, el marc mental d'imperi/colònia. El Govern anima els trols a l'assalt, a tensionar l'escola, mentre ataca d'altres conseqüències connaturals a l'oficialitat. Tots els governs del món multipliquen el suport a la llengua pròpia, i no hi ha cap dubte que la nostra el necessita, idò el govern la qualifica de nosa, de càrrega, greuge, imposició.
La resiliència de la mallorquinitat sempre sorprèn als seus contraris, però ja són molts de fronts.
Dues bones notícies fan de contrapès. La fermesa de la nostra sofrida i estamenejada comunitat educativa, novament posada a prova. I que les negociacions per a una eventual investidura incloguin un finançament més condret, amb una correcció retroactiva que ens podria reportar el retorn de mil milions d'euros (tot i que associar-ho al FLA no me semblaria encertat). Li ha faltat temps al nostre govern per dejectar aquests doblers. Al·lega, estugós, que el finançament s'ha de pactar entre territoris i no entre partits. Aquesta és bona. I quan ha passat això? Se refereixen al model actual del PSOE, o, al pitjor, molt pitjor, que ens va imposar Aznar?