Quan va botar a la premsa la notícia, amb la foto de la terrorífica reforma del restaurant de la terrassa del Museu del Baluard, il·legal segons l'Ajuntament, per convertir-lo en un nou restaurant de més luxe, regirat, vaig anar a veure'l, i només us puc dir que crec que és un despropòsit. A més, no puc entendre que la nova propietat digui que tones de murs i formigó «es desmunten en 15 minuts».
S'ha de tenir clar que posar un bar o restaurant a un espai patrimonial o museístic, és un servei complementari que ha de deixar doblers per a la gestió i conservació del bé, no per despersonalitzar-lo o invisibilitzar-lo en part, caldria cercar per al restaurant un espai menys visible i distorsionador. La finalitat de la cultura, quan participen administracions públiques no és fer doblers, és aportar coneixements a la gent. Estam convertint la ciutat en un basar on qualsevol raconet és bo per treure unes monedes. Està clar que el bon gust i el respecte per la bella imatge de Palma i el nostre passat no és el do d'alguns polítics i particulars.
A poc a poc el centre històric va perdent la seva atractiva i senyorial imatge per passar a convertir-se en carrers amb les façanes multicolors a causa dels objectes de souvenirs penjats d'aquestes, alguns com vestits de flamenca que res tenen a veure amb la nostra tradició i costumari, que distorsionen amb el seu colorit l'atractiu del conjunt; una bogeria sense cap ni peus que no afavoreix la imatge de Palma. A més es banalitza tot, ja no té gens d'importància un preciós pati com el del Lul·lià, es posen cadires i taules damunt l'artístic empedrat del pati o s'umpl de parets i formigó la terrassa del Museu del Baluard. On arribarem?
No m'estranyaria, en aquesta boja carrera de tot per la pasta i desprestigi dels valors patrimonials de Ciutat, veure qualque dia unes tauletes amb ombrel·les davant la Catedral, al mirador, on poder prendre un refresc amb vista a la badia, com si fos una terrassa de l'Arenal.
Si el batle, vol que Palma entri dins la llista de Ciutats patrimoni de la humanitat cal respectar la seva idiosincràsia i treballar de valent per evitar que es converteixi en un impersonal i lamentable parc temàtic turístic.