El PP i Vox han declarat la guerra oberta a tot el conjunt dels Països Catalans. Però no nomes PP i Vox, sinó totes les institucions estatals d'Espanya ho estan fent. Acabem d'assistir a la imputació de Carles Puigdemont per terrorisme. Es tracta d'una obsessió malaltissa: compulsiva i completament morbosa. No ens volen deixar alenar en cap sentit. Ni la llengua, ni la cultura, ni la llibertat en la més mínima expressió no ens deixen exercir en cap moment de les nostres vides. Espanya necessita mà de metge i de veterinari. La mà d'un bon cirurgià reconegut i aclamat internacionalment. De tota la vida la Constitució espanyola té prohibida la unió de les nostres tres nacions històriques. Quant a Catalunya, aquesta constitució no és, més que res, una prohibició: la Prohibició Espanyola del 78.
Tenim els mallorquins alguna possibilitat de sobreeixir dins una situació d'odi i bèl·lica com aquesta? De cap manera. A Mallorca anem a la deriva des del primer moment en que Espanya s'apoderà de nosaltres. El timó és a Madrid, i nosaltres tan alegres, cantant himnes compostos per les Margas Prohens del moment. Com sempre. Vaja un panorama més depriment que vivim els mallorquins en particular i els catalans en general. No sembla que visquem al segle XXI, sinó a principis del XVIII. Hem demostrat un secular gran desamor a la nostra cultura, a la nostra llengua i al nostre patrimoni. A la nostra terra. Fa massa anys que estic vivint aquest malson entre gent externa que el dirigeix.
El pitjor de les guerres és perdre-les, i de la manera que vivim no les guanyarem mai. En primer lloc, perquè ni tan sols hi prenem part. Qui passivament anys passa, la seva destrucció es dilata i avança. Siau qui sou, cridava Costa i Llobera als mallorquins i catalans de la seva època. Ara ja li podem respondre: som qui som, els espelleringats de la història, els últims de Filipines. Els perdedors i els oblidats més recalcitrants de la vella Europa. Els qui torquem el cul a tots els que ens visiten i ens governen de fora. No hem aconseguit ser aquells que havíem de ser. Ni en el millor sentit de la paraula, no tenim gens d'esperit guerrer. No mereixem ser descendents del Pi de Formentor. Cal esvair el gran nigul de fatxes que ens tapen el sol nit i dia.