L'apunyalament de la setmana passada a diversos professors i companys d'un institut de Jerez és un més dels fets violents que amb bastanta freqüència es produeixen en els centres escolars. No només es tracta d'agressions tan mediàtiques com aquesta, sinó sobretot del bullying o assetjament verbal, físic i virtual que, essent menys cridaner, és igual de penós i pot estar darrere d'episodis com el de Jerez.
El fenomen està prou estudiat. Els perfils, tant dels agressors com de les víctimes, estan suficientment definits. Si es continua produint és, almenys en part, per una deficiència en les funcions de tutoria i per la dificultat del professorat en general, ja sigui per falta de formació o per ràtios impossibles, per mantenir un grau suficient d'atenció personalitzada que atengui no només al rendiment acadèmic, sinó també a les necessitats de formació personal.
Molt sovint, des de les institucions, es posa l'accent en els aspectes quantitatius, materials, tècnics i curriculars, però la funció educativa, si es pretén que tengui un retorn en benefici de tota la societat, ha de reivindicar una educació el més personalitzada possible. La indiferenciació ja és pertot arreu perquè també contamini les aules.
Ensenyar sí, però tot bon mestre sap que l'ensenyament no és quelcom que es dona i prou, l'ensenyament és -hauria de ser- un acompanyament.