L'any 84, el grup basc de punk La Polla Récords publicava Salve on hi havia la cançó ‘Los siete enanitos':
«Como hay mucho paro, hijo, tienes que aguantarlo todo
Como está la vida hoy y es que hay que comer
Todo el día reventando y a un cabrón beneficiando
Y encima con cachondeos de amor al trabajo».
Avui, els punks en sentit invers són empresaris com José Luis Yzuel, president de l'Hoteleria: «No sé de què es queixen els joves. Al sector, tota la vida hem fet mitja jornada, de dotze a dotze «. O el milionari australià, Tim Gurner: «Necessitam que augmenti la desocupació en un 40 o un 50 %. Necessitam veure dolor a l'economia. Necessitam recordar a la gent que són ells els que fan feina per a l'empresari i no al revés». L'any 92, l'exgovernador del Banc d'Espanya, Mariano Rubio, deia que baixar l'atur per davall del 14 % podia empitjorar l'economia. I l'exministre de González, Carlos Solchaga, ha escrit que reduir la desocupació podria comportar perjudicis per a molts grups d'interessos.
Curiosament, ara que l'atur a Espanya està al 12 %, a hoteleria, agricultura i construcció falten treballadors. Els joves rebutgen ofertes com les que recull @soycamarero: 800 euros al mes per una jornada de més de tretze hores; dotze hores diàries a la Feria de Sevilla durant nou dies fins a les tres de la matinada per 450 euros; setmana laboral de quaranta-vuit hores, però només se'n paguen quaranta... «Pay them more» que deia Biden o Yolanda Díaz. Amb un sou hauries de poder pagar transport, habitatge, menjar i estalviar. Acumular riquesa està ben vist, però si aspires a un sou digne, ai!, ets un gandul.
El mes de juny, Nova Democràcia guanyà les eleccions gregues amb més del 40 % dels vots. Ara, el nou govern de dretes ha aprovat la setmana laboral de sis dies i setanta-vuit hores. Milers d'astuts treballadors van votar fer feina 13 hores diàries i jubilar-se als setanta-quatre anys. Aquí ha anat d'un pèl. Mentrestant, els bancs centrals augmenten els tipus d'interès dient que combaten la inflació. En realitat, creen desocupació i precarietat.
«Fuck, foc, maten a base de por. Precarietat i tristesa. No té altre nom: explotació. Trauen de tu la riquesa.» #Faena. Cançó de Zoo.