Encara no he llegit les noves mesures legals en matèria d'habitatge, però sembla que van en la línia contrària a les de Matas-Munar de baixar la densitat urbana i fer moratòria de pisos. Apostar per la ciutat existent sona millor que colonitzar nou territori. Però, si aquesta és la voluntat, hi ha un arsenal d'eines útils, vigents, per actuar sobre els solars sense edificar, els bucs inacabats i els edificis abandonats. Ordres d'execució. O l'expropiació. Terme tabú, si no és per fer carreteres... Parlam d'expropiacions-sanció, que en rebaixen el preu. Potser els ajuntaments intervendrien més si es suprimís la penalització i es pagués a preu de mercat, al cap i a la fi hi ha casos en els que la passivitat dels propietaris, més que a mala fe, respon a embolics de fallides econòmiques, eternitzades als jutjats, disputes de copropietaris i herències mal resoltes, o complicacions registrals vàries.
Convenguem que ens cal molt més habitatge social. Posem-nos-hi, ajudant l'administració local amb gabinets interdisciplinars experts, i motivats, amb gestió urbanística que tregui profit del patrimoni municipal del sòl. Amb temps i recursos. El Govern prefereix el decret-llei, les mesures-panacea, amb l'estrella habitual, el mecanisme pervers de les excepcions (temporals, ens diuen). Una manera d'irrompre en el sistema jurídic que mai calibra prou els efectes col·laterals. Mentre la planificació general s'esllangueix, cada dia més mala de remenar. El valor d'un terreny el condiciona la societat amb decisions urbanístiques, per això les plusvàlues han de servir a un profit social, i a la regeneració de l'espai urbà, no a la seva degradació. Sense oblidar que més capacitat de població comporta més consum d'aigua, residus, energia, escola, sanitat, transport, etc, i ja n'estam al límit. I no només de pa viu l'home, també ens calen espais verds, d'esbarjo, ombres, i un paisatge dignificador. I cohesió social, i caràcter. No podem tornar a la voràgine de creixement en construcció, demografia i turisme.
L'emergència habitacional requereix molt més que esmerçar-se en satisfer la demanda. Els temes complexos són immunes a respostes simples, quan les tractes un bony, compareixen dues bues.