No és que no vulguin aprendre la nostra llengua o que tinguin dificultats especials per aprendre-la, sinó que la seva constitució natural els impedeix fer-ho. Són marca Espanya, com en Rubiales, com Aznar, Rajoy i tants d'altres. Hi ha un estudi recent que determina que molts sanitaris que exerceixen als Països Catalans tingueren greus impediments genètics i d'alimentació per aprendre el català. S'ha comprovat que el nombre de metges i de metgesses amb mala llet és superior al de les vaques i les cabres amb els mateixos símptomes. Després de moltes conjectures i deliberacions, alguns científics amateurs ha arribat a la conclusió que la millor teràpia per aquests casos tan freqüents és la pràctica del joc i de l'humor.
Però molts d'aquests sanitaris, a causa de la seva malnutrició, es resisteixen a posar en pràctica el seu esperit lúdic i el seu sentit de l'humor, per altra banda molt precaris degut a la seva criança amb pinso hostil i llet manipulada. En altres casos es deu a motius familiars, hereditaris o políticament equivocats.
Constitucionalment, quan es varen cartografiar les seves emocions patriòtiques, es deixaren influenciar per les velles arrels autoritàries franquistes, i aquesta maniobra humanísticament poc natural els deixà sumits, a ells i als seus descendents, en un estat de melancolia i de depressió crònica causat per les baixes tasses de serotonina. Tot plegat fa que el seu ritme cardíac sigui excessivament alt, la qual cosa milloria amb exercissis sovintejats d'alegria reconfortant i de dosis substancials de rialles fresques. També acostumen a tenir bastant rígida la zona del cervell relacionada amb l'aprenentatge de la parla, de l'esport a l'aire lliure i de la cultura general. D'aquesta manera es relaxaria l'ansietat i la repugnància envers els seus pacients.
Encara que amb bona voluntat de part seva, tot es pot solucionar. I més encara que, al final, Carme Junyet s'ha mort en català, com ella volia.