Els éssers humans, segons els neuròlegs, tenim dos hemisferis cerebrals complementaris. No som humans si ens en manca un dels dos. L'hemisferi esquerre és el racional, l'analític, infal·lible. És l'hemisferi objectiu, el que està segur del que pensa, del que diu i del que fa. L'hemisferi dret és el subjectiu, l'artístic, el somiatruites.
Sembla que les nacions imiten la biologia humana. Però hi ha, com en tot organisme viu, algunes excepcions. L'Estat espanyol, per exemple, només té un hemisferi, l'imperial i imperialista: el que coneix la veritat i el que la posa en pràctica. És un Estat superobjectiu, d'una certesa natural i d'una racionalitat absoluta. Tant, que no li cal l'hemisferi dret, el que fa volar coloms i filòsofa. L'Estat espanyol, unihemisferial, està sempre segur del que fa i no s'equivoca mai. No fa cap passa, ni mou cap dit, ni legisla ni decreta cap llei que no estigui basada en l'exactitud i el dogma.
A tots ens cal ser més hemisferials per partida doble. Viure amb sol hemisferi ens porta a un carrer sense sortida. Ens porta a la guerra. A la invasió d'Ucraïna per Rússia. A la colonització dels Països Catalans per part d'Espanya i del seu Estat unidireccional. A tots ens cal més humilitat, de manera especial pels poderosos. Acabem de veure aquest dies el petó d'un individu que mana a una noia que obeeix. Res més miserable que aquesta escena televisada en directe a tot el món! Aquest individu del petó, no deu tenir sencer cap dels dos hemisferis cerebrals, i presideix una gran Federació esportiva de l'Estat espanyol. Déu n'hi do!
Ja sé que Espanya no és una institució caritativa, ni tampoc és la seva funció, però s'hauria de mostrar menys agressiva amb totes aquelles dones i tots aquells homes que viuen sota el seu hemisferi patriarcal i sagrat. La caritat no només s'ha d'evidenciar en els moments d'alegria, sinó també en els moments de patiment i dolor.