El vaixell espanyol se'n va al cul del món. Més que un vaixell, Espanya sempre ha estat un veler sense pal major ni timó. Espinosa de los Monteros, Meritxell Batet, la plana major de Sumar i Podemos, tot se'n va en orris a l'imperi castellà i espanyol. No em sap greu: els imperialistes fan i han fet molt mal al món. País Basc, Galícia i Països Catalans es van allunyant cada cop més del desastre polític hispà. A Feijóo tothom li gira l'esquena. Pedro Sánchez s'està quedant tot solet. Què més pot passar perquè Castella es perdi per sempre a les aigües profundes de l'oceà? El Rei no sap cap a on mirar. Ja només li queda recollir les baves de Marga Prohens i de Gabriel Escarrer. Quin panorama més patètic que es divisa a l'horitzó dogmàtic! Afortunadament.
Afortunadament, perquè només d'aquesta manera, enfonsant-se del tot, deixarà de cometre més malifetes a ella mateixa i a tot allò que l'envolta. Quanta pobresa i desgràcia ha escampat pel món sencer! Per tot arreu. Ni Espanya ni els espanyols són conscients de totes les malvestats que han fet, de totes les injustícies, de tota la violència i de tot el terror que han sembrat dins casa seva i fora d'ella. Com és possible tanta ignorància i abstracció? No vull pensar que sempre hi hagi hagut voluntarietat de fer mal, però la mateixa manca de voluntat ja és reprovable. És ben hora que es produeixi l'enfonsament amb rapidesa, tant per bé seu com de tots. Sentències injustes, exilis forçats, persecucions culturals i lingüístiques, etnocidis, guerres, tortures, violacions de tot tipus: què més volen aquesta gent? És molt millor un enfonsament per causes ‘naturals' que no un altre enfrontament fratricidi entre pobles i població.
Ha arribat l'hora de dir prou. El veler ja no resistirà massa temps més. Castella es queda nua i no té com ni on abrigar-se. Se li està acabant el carburo, com deien els miners quan hi havia una desgràcia greu a les mines de lignit. Aquesta és la sensació que està donant ara mateix Espanya dins una Europa no gaire més civilitzada que ella.