No tinc cap dubte de que, després de la Gran Reculada que ens ha imposat el PP de la Molt Honorable Margalida Prohens i els seus conjurats de la Vox del Diable, arribarà una època de pau i de benestar polític, social i cultural amb el nom de Gran Remuntada. Els catalans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no ens mereixem el que està fent aquesta gentussa tan estúpida i malvada. Vindrà un dia en que brillarà el sol de la nostra Bona Gent i escalfarà les seves neurones que avui romanen tan congelades. Segur. Si no és així, de què ens serveix ser qui som si ho hem de ser d'amagat i a les fosques?
Podria dir que estic indignat i no mentiria, però prefereixo dir que estic il·lusionat i esperançat, no com els dos protagonistes de Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, que la seva esperança era genèticament impotent i estèril. No, jo confio sempre en els meus i, sobretot, amb mi mateix. No defallirem. Sé que el camí que ara tresquem no és ni de lluny el més adequat ni ho ha esta mai. No ho era abans amb na Francina i no ho és ara amb na Marga, i molt menys ho va ser amb n'Antich, en Matas i amb en Bauzá. Fins i tot l'amo en Biel Cañellas ens va conduir pels túnels emboirats i corromputs del nostre futur. Tant se val! Siau qui sou, ens va deixar dit el poeta, però la veritat és que no ho hem estat mai. Mai hem obeït aquest imperatiu. No som qui som.
Potser el camí de la Remuntada comenci aquest estiu mateix amb les trobades necessàries entre els enviats de Pedro Sánchez i els de Carles Puigdemont. Tampoc ho veig clar, però no oblidem que partim d'un Primer d'Octubre victoriós que encara que no s'ha constituït, tal i com les normes democràtiques guien i assenyalen. Qui sap si el món fa una volta sencera sobre ell mateix i ens porta a la llibertat que ens pertany i pertoca. Tant de bo! Seria un bon final de Reculada i un excel·lent inici de Remuntada.