Síguenos F Y T L I T R

Quo vadimus?

| Palma |

El Ple del Parlament europeu de dia 12 de juliol va dar el vist-i-plau a la llei de restauració de la natura. Pels pèls. Desfeia així l'empat que, en dues ocasions, s'havia produït en la comissió de medi ambient el mes passat i superava l'oposició rotunda, virulenta, amb altes dosis de demagògia, del Partit Popular europeu i l'extrema dreta. El Consell de la UE també l'aprovà sense consens, amb un qüestionament dur, que estameneja el compromís ecologista europeu, i, de retruc, el futur de la Unió, el seu sentit, en una voràgine inquietant de neonacionalisme estatal.

Tanmateix, el Pacte Verd s'obri pas. L'estratègia bio 2030 es proposa protegir un 30% de la superfície terrestre i marina, i un 30% d'aquest 30% amb una protecció estricta. Avui, un 80% dels hàbitats europeus estan en mal estat.

Carlos Bravo, d'Oceancare, disseccionava la posició de les diverses dretes europees, partint de la militància en la CDU de la Presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen. Però la dreta orgullosa d'estar en contra d'una llei per recuperar la natura és la dreta que governa les Illes Balears. Gràcies al vot dels illencs, certament. I el mandat s'ha iniciat amb mesures inequívoques com suprimir la conselleria de medi ambient i amb nomenaments en línia amb un dels missatges més cars als contraris a dita llei, el del bolsonarisme, segons el qual el millor defensor de la conservació d'un espai natural, de la flora, de la fauna, de la mar, són els qui els exploten econòmicament.

Hores d'ara ja sabem del cert que serà molt difícil revertir el procés i les conseqüències del canvi climàtic, i que estam immersos en la sisena extinció massiva. Que seguir en la cursa insaciable de depredació de recursos és insostenible, insà. El canvi de model també genera oportunitats, però les resistències a una planificació racional, assenyada, eco-humanista, acceleraran el canvi de la manera més nociva per a la natura, i per als humans.

En cada eleccions ens hi jugam, també, la posició política sobre aquesta qüestió. Molta gent reacciona com si, negant el problema, aquest es dissoldrà. Mentre, entre els més sensibles, decebuts, sovinteja el menyspreu per la política institucional i un frívol «tots són iguals».

Lo más visto