Per mor d'una nova feina, cada dematí entre setmana través el centre de Ciutat, de Sindicat a Can Sales. L'anada bé. La tornada, no.
Cada dia, de Can Sales a Sindicat, hi ha una processó de guiris suats; convé esquivar, perquè si no et freguen i t'empastifen. Durant els primers trajectes d'aquest recorregut tenia un pensament intrusiu: «i si rebent el cap a algú amb el tàper de vidre que duc a la bossa?». Avui, però, pensava en la pena que em feien aquests turistes: pagar per venir a una illa de baf, de carrers plens, de souvenirs ‘cutres' i de platges botides. Llavors, un altre pensament intrusiu: crida'ls a la cara «el turisme mata l'illa, no podem més amb la saturació!».
Després, un guiri despistat xoca amb el meu el braç i m'impregna de la seva suor; pens: «com no he de ser turismofòbica?».