S'acosten les eleccions estatals i, per primera vegada, moltes de les persones que sempre han votat en clau de país manifesten la seva incomoditat per no disposar d'una formació que s'ajusti plenament als seus paràmetres. El fet que el PI no es presenti o que Més ho faci sota la disciplina de Sumar, encara que se li concedeixi alguna mena de desmarcament testimonial en temes illencs, deixa orfe aquesta terra d'estructures plenament sobiranes que pugnin per defensar-la a Madrid.
Balears no existeix com a prioritat, i el parlament espanyol s'ha convertit en una gran oportunitat per identificar entre PP, PSOE, Vox i Sumar els seus referents regionals i els projectes que els representen. L'epicentre d'aquesta campanya electoral va de dretes i d'esquerres, de polaritzar les dues Espanyes, i de minimitzar les demandes territorials. La raó d'Estat s'imposa i fets, com els de l'Ajuntament de Barcelona, il·lustren fins a quin punt des del PP a Sumar tenen clar quin és l'enemic sistèmic que s'ha de deixar fora de combat. Les amenaces dels uns i els cants de sirena dels altres, al final, tenen els mateixos efectes. El que l'unionisme ha aconseguit a Barcelona, aquí, és inimaginable a la inversa per blindar el català i devaluar Vox de l'esfera de poder.
A les Balears els cants de sirena s'han imposat i els nostrats s'han deixat seduir amb l'esperança que seran escoltats i amb el lliri a la mà ateses les seves demandes. No serà així, governi qui governi; encara que sempre poden aspirar al premi de consolació en forma de diputat al Congrés. Els grans temes estructurals de les Balears: augment de l'autogovern, model econòmic i sostenibilitat, finançament i espoli fiscal, insularitat, llengua, cultura, etc. no formen part de cap agenda de govern, a no ser de la gesticulació pactada i permesa. Algunes engrunes cauran, segur, res que no s'hagi aconseguit anteriorment per la intermediació dels socis europeus (CiU, ERC, PNB, CC, etc).
Esdevenir gregari d'un projecte estatal no és la raó que motiva el sentiment sobiranista. La nostra preocupació no són tant uns comicis en clau espanyola, com la capacitat per refer aquest país illenc i tenir les eines per defensar-lo; i això, no ens vendrà de Madrid.