Un dels missatges emesos en la gènesi del nou govern ha estat retornar competències a l'Estat. Com si no bastés el poder que retén, i el que recupera subreptíciament, seguit seguit. La tesi és que Madrid ens pot governar millor del que ho farien ells. Naturalment, no se refereixen només a si mateixos com a governants, sinó al conjunt de ciutadans de les Illes Balears, que seríem uns ineptes per dirigir els nostres serveis públics. No serà fàcil trobar una mostra més grollera d'autoodi, de complex d'inferioritat política, de mentalitat colonial.
En dic complex, perquè no se basa en dades objectives sobre els suposats beneficis del centralisme, sinó que és un prejudici polític. Paradoxalment, algun dels temes que més èxit electoral els han reportat, com ara l'ocupació d'immobles o la regulació de la immigració, són competència exclusiva, exclusivíssima, de l'Estat. Idò ara resulta que en són fans...
Amb aquest missatge contra l'autogovern i la identitat no triomfen a Catalunya o al País Basc. Ni els serveix a Galícia. Però els fa populars en l'Espanya castellana, i l'anticatalanisme és una idea central al País Valencià i aquí, en pro d'una castellanització definitiva, que, pel que s'ha vist, passa fins i tot per mesquineses com cancel·lar concerts d'Antònia Font (allò de què «ses velles se xapen de riure» els deu sonar subversiu). En una cosa encerten: no són els cocarrois, sinó la llengua, el que vertebra un país.
Però, fins i tot essent clar l'objectiu, descarat, s'expressa de manera deshonesta. Perquè és deshonest afirmar que s'evitaran imposicions lingüístiques quan el deure de sabre castellà té rang constitucional i hi ha centenars de normes que el recullen des de fa segles... i n'estan encantats. Més en volen. És una altra la llengua que els fa nosa, la pròpia de les Illes Balears.
El català només ens té a nosaltres, els seus parlants, i necessita que les nostres institucions li donin suport, empenta, posicionar-lo com a eina bàsica de cohesió social i motor d'autoestima. Idò ara sembla que el nostre propi govern el vol ajudar... a caure. Veurem com va. Tampoc se pensin que ho tenen fàcil: ni en Franco aconseguí enterrar el català al Valle de los Caídos.