Parlam sempre de turistes i residents com si fossin personatges homogenis. I no. Són diversos i actuen diferent davant el fenomen del turisme a les illes Balears. Hi ha criteris que permeten la segmentació dels turistes des del punt de vista de conformació d'estereotips: turistes aventurers, estiuejants, culturals, esportistes, recreacionistes, familiars, organitzats, independents, influenciables, vacacionistes, ecologistes-vida sana, amants del bullici... A les Balears, els professors A. Garau i A. Serra, ja ho feren, així ens apareixien: «Els que no diferencien»; «Hoooligans–Baixos preus»; «Escapistes-Actius purs»; «No sé perquè he vengut»; «Familiars-Relax»; «Sol i platja, festa, amics i un poc d'esport»; «Escapistes-Culturals», «Sensibles al preus»; «Naturalistes-Descobridors»... D'aquestes classificacions es dedueix que els beneficis més valorats són: escapar de la rutina diària, el sol i la platja i no fer res, així com tenir unes vacances tranquil·les. Quant als beneficis menys valorats: visitar museus, llocs històrics i monumentals, audicions de concerts i visitar parcs. Es destaca la valoració especialment alta que es fa del ‘benefici' anomenat «alcohol a preus barats». Aquests fets ens serveixen per al disseny d'estratègies futures, ja que ens permeten conèixer que els segments de baixa qualitat, són els que menys ingressos proporcionen, els que més molesten la col·lectivitat de residents, generant renous i afectant a altres segments de turistes, degradant la imatge del destí; són, també, els més vulnerables als vaivens cojunturals de l'economia i aquells que menys contribueixen a incrementar el benestar social i econòmic de la comunitat resident.
Això en quan als nostres visitants. I nosaltres? Els residents? L'acceptació del turisme per part de la societat receptora ja fou mesurat per un clàssic, el professor Doxey. Ens parla de cinc estadis pels quals es sol passar; la fase d'eufòria: les poblacions locals estan molt motivades, acullen amb alegria el turista i hi ha un sentiment mutu de satisfacció; la fase d'apatia: en tant que la indústria turística creix, la gent pren el turisme com quelcom pertanyent a la quotidianeïtat, una activitat per treure'n profit; la fase d'irritació: ocorre quan entren en acció els fenòmens de saturació i la població local tota sola no es pot ocupar del turisme; la fase d'antagonisme: el malestar es generalitza, el turisme és el boc expiatori de tots els mals del creixement, i és rebutjat per una part de la població; la fase final: hi ha diversitat d'opinions, part de la població parla encara del paradís que ha perdut; d'altres intenten aprendre a viure dins un ecosistema que ja no tornarà a ésser el que fou.
Hi ha també estudis que ens classifiquen, als residents, afinant més. Tenim els anomenats ‘Laissez faire, laissez passer', per a aquesta franja de gent el turisme és un cosa meravellosa i no té, ni genera inconvenients. Els ‘pragmàtics possibilistes i resignats', per aquests el turisme és molt bo, però es reconeix que té inconvenients i genera efectes no desitjats, tot i que es resignen donat els beneficis que ens aporta. Els ‘crítics moderats i racionals' no veuen el turisme com una benedicció, però tampoc –diuen– no se li pot encolomar tots els mals que afecten la societat i el medi ambient de Balears. És el segment més nombrós. Els anomenats ‘crítics radicals', de la seva opció és desprèn la necessitat d'un canvi absolut de model, la disminució de turistes ja que l'excessiu nombre és el que provoca la major part dels problemes que patim. Els ‘indiferents' no s'interessen pel turisme. Els nivells més alts de crítica raonada als efectes negatius del turisme entre els residents de les Balears, vénen de les persones de major formació, de major preocupació pel medi ambient i pel patrimoni, de major sentiment d'integració i de la gent jove, aquests són els qui veuen més negatiu el desenvolupament del model turístic tradicional. Dada recent: el 51,9 % dels residents, l'any 2022, han contestat que estan d'acord o molt d'acord amb l'afirmació «Estic molt satisfet amb el turisme a les Illes Balears», mentre que un 29,5 % no hi esta d'acord o fins i tot molt en desacord. Ho diu la darrera enquesta feta per l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears.