Un cristià que no estima és un mal cristià. Espanya, des que soc nat, i des de molt abans segons els llibres d'Història, ha estat governada per mals cristians. Encara més, per cristians perversos. Per cristians perversament hipòcrites. Nosaltres, aquí, com a catalans de les Illes Balears, ho hem patit sempre en pròpia pell. Som odiats per ser com som, sobretot per parlar com parlem i per volers que la nostra terra sigui lliure. Fa pocs dies, en una empresa turística de restauració, foren expulsats de la feina dos al·lots per expressar-se en català de Mallorca. Els propietaris, mallorquins, sempre han fet ostentació de la seva fe catòlica. Vet aquí la perversitat. Com podem parlar de llibertat?
Marga Prohens, flamant presidenta del Govern balear, dilluns passat, en el procés de la seva investidura, va dir que la seva actuació pública com a màxima autoritat de les Illes, tenia com a fonament destacat l'humanisme cristià. Realment, sap el que significa això? Darrere d'ella, Gabriel Le Senne somreia sardònicament. És probable que el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, els hagi fet, en privat, una rigorosa advertència. Ens hi juguem, més que la nostra genuïna identitat personal, la nostra inherent grandesa humana.
Molt d'artifici i molta vanaglòria és el que vaig veure en aquell solemne saló de les cariàtides. Molta poca credibilitat. Gens d'elevació emocional ni d'afecte al nostre poble. Tot em va semblar postís en aquella posada en escena d'aquesta ja vigent legislació. Aquestes illes estimades seran conegudes algun dia com les illes dels crancs, ja que caminem com ells els que les estem habitant.
Res a celebrar, doncs, com en tantes i tantes ocasions anteriors. Marga Prohens i els seus, tots els que li fan costat i li riuen les seves desgràcies, han tornat a fer palesa la submissió humiliant de tots els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. O gairebé.