Avui, quan el meu al·lot entrava per la porta de ca meva, na ‘Figa' –moixa– ha sortit com un llamp, escales per avall. Enfadadíssim, ell ha baixat corrent darrere de la mala puta (sic) fins que l'ha aplegat i l'ha pujada. Ja dins el pis, s'han començat a barallar –el derbi de cada setmana–: que si una mossegada per aquí, que si «t'escorxaré, traïdora», que si rapinyades, que si insults i faltades vàries... I com qui no vol la cosa, m'he vist observant aquell teatre, que m'ha fet oblidar per un segon tots els mals del món».
I després d'una anècdota banal, pens: si no escric sobre lluita, si no escric sobre organitzar-se, si no escric sobre el que importa, escric? Hi ha dies que després d'escriure vull deixar-ho. Als que escriviu de veres, ànims, que per sort a mi se m'escapa na ‘Figa' i se m'espassa.