Mentre aquí es restaura la modernitat dels toros i la moral neofalangista, el govern francès, en la millor línia Karl Kraus, recupera «la instrucció del no» i demana als turistes que es reparteixin pel país evitant les aglomeracions, als influencers que deixin de promocionar estúpidament (i per als estúpids) els molts llocs ja massificats i de divulgar nous descobriments i propostes (més línia Kraus: la recomanació del silenci), i als ciutadans, com sempre, que s'empassin que el govern treballa per solucionar la massificació turística. No és urgent, de moment, definir amb exactitud la situació: turisme excessiu (compatible amb el d'excessos)? Massificació? Desgavell? Tant se val: només l'anunci de la regulació dels visitants (com ha fet Port Aventura amb un pla per evitar les llarguíssimes cues per accedir-hi, que naturalment les farà encara més suculentes) ja delata la inexistència de solucions.
Davant de les amenaces al medi ambient i a la qualitat de vida dels ciutadans que provoca el turisme, començant per l'augment insostenible del preu dels habitatges, la ministra francesa de Turisme engegarà una estratègia per reduir el nombre de visitants, amb l'horitzó de demanar als turistes que s'abstinguin de visitar el seu país, potser promocionant altres destinacions, per exemple amb la campanya ‘Vagi-se'n al Vietnam, no esperin més', mentre un ciutadà d'Étretat (la localitat del nord-est de França famosa pels seus penya-segats i envaïda pels turistes des que s'hi rodà la sèrie Lupin) ha demanat: «Ens agradaria deixar de ser Disneylàndia». També ha anunciat que crearà un «observatori nacional dels llocs turístics més visitats» (o sigui: un niu de gerents on creixeran els previsibles i inútils informes sobre el tema) i «una guia pràctica per diferenciar entre turisme massiu, excés de visites i puntes d'afluència» que promourà la desestacionalització (o sigui: estendrà la massificació durant tot l'any), i un dirigent hoteler hi ha afegit que «Cal fer un veritable esforç per incitar la gent a descobrir altres regions» (o sigui: per estendre arreu la massificació). Com en les pàgines més previsores de Kraus, hem d'agrair al desastre que tenim davant els ulls que ens anunciï un desastre molt més gran.