Que la presidència del Parlament de les Illes Balears estigui en mans d'un representant de Vox, Gabriel Le Senne, és alarmant. Igual que seria alarmant que el partit liderat per Jorge Campos formàs part integrant del govern de la popular Marga Prohens, o que si més no en condicionàs les polítiques bàsiques. És alarmant perquè Vox, objectivament, representa la pitjor forma de parasitació de la democràcia: és un partit que menysprea el que és públic però molts dels seus líders han viscut només de depredar el que hauria de ser de tots. Vox també suposa la corcadura de la democràcia des de dedins mateix de les institucions, en el sentit que propugna i defensa polítiques unanimistes, antipluralistes, racistes, masclistes i ultraespanyolistament etnocides. Estic segur que si mai arriben a governar les Balears, o si mai governassin Espanya, provocarien –amb la seva mescla d'incompetència professional i de sectarisme ideològic–, el caos i la ruïna.
Ara bé: que Vox sigui tot això, i que les seves polítiques puguin provocar el panorama desolador que amenacen de provocar –també per als seus votants, que en un no-res veurien les seves comunitats autònomes i el seu país arrasades per la ineptitud i l'escassetat–, no vol dir que, de cop, un partit com el PP passi a ser un partit exemplar, com molts sembla que volen fer creure. D'acord, el PP no és exactament igual que Vox, però n'és la llavor, la mare, la font primordial, i no té cap sentit ara pretendre recórrer-hi com si en pogués ser l'antídot més eficaç. El PP és i, al llarg de la seva història, molt sovint ha estat –de vegades més dissimuladament o més sibil·linament, de vegades més barroerament– un partit unanimista, antipluralista, que ha fomentat el pitjor racisme i el classisme més sagnant, que no ha fet res contra la violència masclista i que ha incentivat tant com ha pogut el castellanisme etnocida. Que la simple existència de Vox faci ara que molts mallorquinistes, molts esquerranosos i molts demòcrates de pedra picada vegin el PP com el salvador de la democràcia i pretenguin presentar-lo com un exemple de bones pràctiques polítiques: això sí que és una victòria incontestable de l'extrema dreta.