Na ‘Figa', moixa de pèl gris, ulls verds –de raça estil blau rus, però no de marca–, jeu davant el sol de les 11:00 que entra per la finestra de la sala d'estar. Falta poc per poder tenir obertes les persianes; quan arribi l'estiu, millor que la casa descansi fosca, com una cova.
Estirada damunt una agenda oberta amb els dies buits, tanca els ulls i fa com qui fa la fotosíntesi. «No thoughts, head empty». Quan sent que faig un petit renou, aixeca el cap, em mira com si hagués comès crims de guerra i torna a tancar els ulls. Menys les matinades que pateix alienació mental transitòria, té una vida tranquil·la.
Després d'aquesta setmana i mitja post eleccions, el que tenc ganes és de ser na ‘Figa'. «No thoughts, head empty». Però com que no soc una moixa, tocarà organitzar-se pels anys que venen.