Anit he sortit a passejar. Després d'un dia de feina llarg, de posar rentadores, d'escurar plats de fa dies i d'anar a comprar bosses per l'aspirador, les meves cames han anat totes soles fins a la mar. I pensant, arrib sempre a la conclusió que la voràgine del dia a dia engoleix a qualsevol. Ho deia un periodista per Twitter, «com pretenen que arribem a tot?», ara en campanya electoral. Llavors, m'ha sorgit la pregunta: després de tot el frenesí, que queda? Després de la feina, de les rentadores, de més feina, dels plats, que hi ha?
Per sort, després de tot el caos, a mi em queda la tendresa, les abraçades, les besades. A qui correspongui, et desitj bona campanya electoral, però sobretot, desitj que després et quedi tendresa, calma i amor. I un govern d'esquerres; per desitjar, que no quedi.