Passats els setanta, algú creuria que encara veuria per televisió les prerrogatives en demanda de pluja a Déu Nostre Senyor? Idò enguany han tornat a sortir d'algunes esglésies espanyoles, portant imatges religioses en processó, teringues de fidels en prec per la necessària pluja. No ens ho esperàvem, és clar, perquè, a hores d'ara, aquesta mena de manifestacions de la fe qui més qui manco les ha transferides a la raó, a la ciència, fins i tot als homes del temps, molts dels quals ara són dones. Però tenir tanta fe en la raó de vegades t'obliga a aprendre lliçons d'humilitat: preguntats psicòlegs i eclesiàstics pel sentit de tot plegat, el panorama s'ha enriquit amb una inesperada –ben concebible alhora– resposta: les processons en demanda d'aigua tenen uns efectes terapèutics importants, asserenen els esperits i relaxen els cossos. No per gaire temps, com se pot suposar, però encara és millor això que no flagel·lar-se en públic.
Així i tot, els eclesiàstics consultats reivindicaven per a la fe una part dels efectes processionals. Els beneficis de les oracions no es produirien mai sense el feix de creences inexpugnables que coneixem com a fe. Tothom defensa lo seu, això ho hem d'entendre. Una altra cosa és que aquesta defensa es desplegui per motius religiosos o de qualitat semblant. Però en cap cas no els ho podríem retreure, sobretot si contribueixen a diluir tant de neguit que causa la maleïda sequera. Ja ho deia Stefan Sweig, si una superxeria serveix per alguna cosa, deixa de ser superxeria i esdevé un remei.
El mateix deuen pensar alguns estudiants de Son Ferriol, que fa poc donaren un ciri –ben gruixat– al sant Crist de la Sang, amb una pregària perquè se'ls concedeixi en institut. Gràcies a la notícia, molts vàrem conèixer aquesta imperdonable realitat, que Son Ferriol no té institut. Servidor som més partidari de l'escarni als responsables polítics que, des de fa anys, han anat deixant aquest tema per al qui vengui després de mi. Som partidari d'abocar les injustícies a l'espai públic per no deixar viure tranquils aquells que no compleixen amb la seva obligació d'atendre les persones de manera que no hagin de sortir en processó de les esglésies o no hi hagin d'entrar amb ciris.