Els posats d'antany i els d'ara mateix de vegades s'assemblen tant que són mals de distingir. Si ara vos surt a camí un polític jove i intrèpid que proclama, amb un aplom que fa feredat, que solucionarà els problemes dels mallorquins, per ventura dubtareu si respon a un model just ara posat en òrbita o és el portador d'un discurs més antic que el fil negre. Que donin bon fruit o simple llentiscla els dubtes creats en els electors no ho sabrem fins després d'haver comptat.
Aquest introito venia a resultes de la lectura d'una entrevista publicada en aquest mateix diari sobre els projectes i els ànims del senyor Llorenç Galmés, candidat pel PP a presidir el Consell de Mallorca. Posau-li fons de guitarra flamenca amb la cresta ben alta: «Voy a solucionar los problemes de los mallorquines». Així, a l'engròs. Si el votau i guanya, ja sabeu que els vostres problemes seran solucionats pel senyor Llorenç Galmés, del PP. Aquesta promesa us anima o us deprimeix?
Després, posa una marxa més. Mirau, si no: parla de la seva llista amb aquestes paraules: «Es una lista preparada para gobernar, representativa de toda la Isla (fins aquí, simplement rutinari; ara ve lo bo:) que recuperará la libertad y el bienestar de los mallorquines que se han perdido durante estos últimos años con el Pacte de izquierdas».
El benestar. Tal i com el seu partit va deixar les coses en perdre el poder, la culpabilització del Pacte és, tirant pel baix, una exageració. El senyor Galmés ho diu perquè ho pensa de bon de veres o perquè li agrada fer befa de la gent en general? Cap resposta milloraria la seva figura. Si de cas, la faria una mica més torera.
Què els passa a la gent del PP i als seus veïnats? Ja estam que Toni Nadal no és del partit, però el conviden a matances, com als cosins. No es pot dubtar de la seva intel·ligència. Aleshores estaria en condicions de dir-nos clarament de quines coses l'ha privat el Pacte com per poder-lo acusar d'haver-li limitat les llibertats. Igual que el senyor Galmés: quina llibertat se li ha robat durant aquests anys?
Ja ho val, la dreta sortint a rotllo per reivindicar unes llibertats que el Pacte més liberal (quasi llibertari) de la nostra democràcia li hauria negat... La història fa bromes de mal gust.