Encarada cap a la trentena, la maternitat comença a ser un tema no aliè al meu entorn. I una cosa que tenia claríssima als 18 com era que volia ser mare, ara als quasi 27 no la veig tan nítida.
L’absència de certesa, o l’aparició del dubte, no té tant a veure amb les ganes, sinó amb una conjuntura vital complicada per la meva generació. Que si tenir casa, que si tenir un sou compatible amb el cost de vida, que si crisi, que si el temps. Però clar, també hi ha les pors, i els «ho faré bé?», «em decidiré mai?», o «i si m’equivoc?». I mir les mares del meu entorn i pens «quanta valentia». Però després em mir a mi i veig que per ara estic bé com estic.
Sigui o no sigui mare, el que tenc clar és que no serà comprant una criatura. Perquè Ana Obregón no ha estat mare; Ana Obregón ha comprat un bebè.