Hi ha un quadre a Mallorca realment fascinant. Es troba al MASM, el museu del carrer del Mirador de Palma. L’autor el signa oferint els llinatges, el lloc i la data: «R. Ankermann Riera, Palma de Mallorca, 1887». Conceptualment, la tela a l’oli és potentíssima. L’artista posa al servei del missatge final la dialèctica de vuit parelles que competeixen entre si: ombra i llum, rectangle i triangle, presència i absència, afecció i desconhort, companyia i solitud, tendresa i drama, cansament i vetlla, resignació i espera.
Quant a la forma, El dol de la Verge té traça igualment potent. La claror prové d’un petit llum d’oli lateral i sobretot de la llum exterior que dibuixa la zona blanquinosa que embolcalla els tres protagonistes abatuts: Magdalena i Joan amb cara inclinada, i Maria amb ulls dolorosament enlairats. Les mans dels protagonistes es mig tanquen, compungides; hi figura una estora malmenada, un pergamí, unes sandàlies deslligades, un mur erosionat que els arrecera. Un quart personatge, eloqüentment absent, es fa present a través de les seves despulles: llençol, claus i corona. Contemplar-ho escoltant el càntic Recessit pastor (Ha marxat el pastor) del P. Martorell podria constituir una efemèride d’art i antropologia. Sempre que l’he mirat, m’han entrat ganes d’entrar dins el quadre per fer costat als afligits. Enlloc mai no he vist pintura que millor hagi reflectit la desolació humana.