No ens havíem vist mai abans. M'havien parlat d'ell dos bons amics semi-inquers com jo, Antoni Pons i Joan Lacomba. Em digueren que en Pere Pascual era un bon afeccionat al teatre popular mallorquí. Vaig arrufar al nas, perquè massa sovint els mallorquins afeccionats al teatre mallorquí, eren partidaris del teatre costumista i local, ordinari, considerat pels més joves d'aquella època com a ‘teatre regional', dit requional pejorativament per nosaltres.
Afortunadament, com amb tantes altres coses relacionades amb en Pere, jo estava equivocat. En Pere Pascual era un home modern i molt culte, en tots els aspectes de la seva persona. La primera vegada que vaig entrevistar-me amb ell ja ho vaig descobrir. El que em va impressionar més d'ell va ser la seva generositat i la seva excel·lent predisposició envers els somnis dels altres. Li vaig regalar i dedicar unes quantes obres meves de teatre, que feia poc havia escrit i publicat. Sense presses, anàrem consolidant la nostra amistat. A mesura que passaven els anys, jo l'anava informant sobre la meva creació com a autor teatral. Quan va adquirir El Convent i el va transformar en un centre cultural i de beneficència, i després en el Menjador Social d'Inca, que encara està funcionant, vaig deixar-me veure per aquell indret. Ens veiérem sovint, fins i tot en algun viatge a Barcelona. Va posar a la meva disposició els seus hotels per passar-hi uns dies o escriure-hi alguna de les meves obres. Jo no vaig atrevir-me mai a fer servir el seu quixotisme, però igualment l'agraïa. Fa quatre o cinc anys, la directora catalana, Marta Montblant, va iniciar un gran projecte per produir i dirigir la meva obra Llull: l'amic de l'amat, amb un alt pressupost. Totes les institucions dels Països Catalans s'interessaren a finançar-lo, però l'únic que va posar els diners sobre la taula, en aquest cas a petició meva, va ser en Pere. Tothom, al final, a poc a poc, va anar refredant la seva col·laboració, llevat del mecenes inquer.
Així era l'amic Pere Pascual. Estic segur que ara mateix ja està organitzant algun acte cultural i benèfic amb participació de tots els àngels que li han donat la benvinguda al Cel. Demano a Virgili Moreno, el batle de la ciutat, que posi el seu nom a l'espai públic que s'està executant davant el Teatre Principal d'Inca. Tant de bo!