Síguenos F Y T L I T R

Estic content

|

Estic força content perquè veig que alguns articles que publico cada dissabte, en aquesta secció personal de ‘La ximbomba', tenen l'interès que jo esperava. Fins i tot, una mica més. De manera especial els que fan referència al procés d'independència dels Països Catalans i a la nostra cultura, riquesa natural i llengua pròpia, el català de Mallorca. Me n'alegro. D'això es tracta, de sentir-me satisfet. En el fons, soc jo mateix qui experimenta aquesta alegria. Perquè, ben mirat, i com em demano sovint, hi ha alguna cosa més en aquest món que les meves pròpies emocions i els meus propis sentiments?

Indubtablement, sense jo, aquest món i aquesta vida que jo visc, sense la meva consciència, res del que per a mi existeix no existiria. Fora d'un mateix no hi ha res: ni el país, ni la llengua, ni la cultura, ni l'Univers sencer. Ja sé que això és una perogrullada, però és així. Cadascú ho poc comprovar en la seva pròpia persona. Però això dels Països Catalans i la seva inclusiva i il·limitada riquesa, a alguns i algunes que formen part d'ells, els desagrada. Inaudit, que allò que els és propi ho rebutgin. Prefereixen altres països, altres cultures, altres llengües, i fins i tot, altres lleis. Lleis que actuen en contra seva. Són aquelles i aquells que es diuen a si mateixos, en castellà naturalment, «dame pan y dime tonto». A mi em fa pena aquesta actitud política que tant abunda entre nosaltres, mallorquins i catalans.

Tot va començar amb els decrets de Nova Planta que Felip V va imposar al Principat, a les Illes i al País Valencià. Tanmateix, des de la prehistòria ençà, Espanya no ens ha estimat mai, i ho demostra en tot moment. Ja no es tracta de territoris, cultures ni lleis, sinó de drets. El més fonamental dels drets humans és el de la llibertat, i aquest és el que Castella i l'Estat espanyol ens ha negat sempre a base de prohibicions i bales de goma o d'un altre material. A qui tracti de recuperar aquests drets, a base d'articles periodístics o de cançons, el reprimeixen fins a la mort civil i social o l'engrillonen.

Lo más visto