Costa aclarir del cert si és un apriorisme o un prejudici que els altres –els externs, siguin qui siguin, siguin d'on siguin– ens han encolomat o si és un complex d'inferioritat amb què nosaltres mateixos ens hem volgut complicar i empetitir l'existència. Posem que és una mica de tot. La qüestió és que, encara ara, escriure sobre Mallorca sembla que sigui només escriure sobre Mallorca i que, per tant, només pugui interessar als mallorquins o als que, per una raó o una altra, coneixen la realitat de l'illa, o hi tenen un interès més o menys viu. Una mica això s'explica perquè, com que som una illa, sembla que vivim al marge del món. És una idea incrustada en l'imaginari col·lectiu global des de sempre: les illes estan geogràficament isolades i, per tant, funcionen com mons a part del gran món; els illencs viuen aïllats i, per tant, la seva naturalesa –el seu caràcter, el seu esperit, les seves idees– no és ben bé com la dels continentals. Etcètera, etcètera.
Són molts els llibres, pintures, pel·lícules, mites i cançons que reforcen aquesta concepció arraconada, marginal, pseudopurista i claustrofòbica de la insularitat, però si sempre havia estat discutible o relativitzable, perquè la història es fa present sempre i d'una manera o d'una altra a tot arreu –també a les illes– i perquè els mallorquins d'una manera o d'una altra sempre hem estat pertot arreu, ara ja no és que sigui ni discutible ni relativitzable: és que és una concepció directament insostenible. Mallorca, avui, no tan sols no viu al marge del món sinó que, a la seva manera concentrada i confusa, particular i accelerada, és el món. Vull dir amb això que no hi ha cap debat, cap conflicte, cap dilema o dubte, cap por o cap incertesa o cap urgència que ara mateix travessi i defineixi el món que no defineixi i travessi també Mallorca. ¿Emergència climàtica, depredació dels recursos naturals, explotació del territori? Tot hi és, aquí. ¿Especulació econòmica i immobiliària, al·luvió demogràfica, gentrificació, dificultat creixent per trobar habitatges assequibles? També tot hi és. ¿Destrucció cultural i lingüística per culpa de les violències unanimistes dels estats-nació i de les dinàmiques cobdicioses de la globalització? Tot, també. La cosa és elemental, però val la pena recordar-la: escriure sobre Mallorca és escriure sobre el món perquè Mallorca és el món.