Elemental i previsible: si un govern decretàs la supressió d’un dia festiu per necessitats pressupostàries, el focus de la discussió seria quin festiu concret hauria de ser triat. Fictici? No, perquè la discussió s’ha encetat a Dinamarca, i convé tenir-la present, perquè Dinamarca no és cap país subdesenvolupat sinó una societat superxanxi i aviat els euròcrates agafaran la idea i la convertiran en una directiva o similar que obligarà els països de la Unió a suprimir una festa estatal per convertir-la en feiner el rèdit del qual es dedicarà a allò que decideixi el govern. I no, no és cap ficció, perquè diumenge passat milers de danesos es manifestaren a Copenhaguen, davant del Parlament, tot protestant contra els plans del govern per eliminar un festiu del calendari laboral i dedicar els impostos generats a l’augment de despesa militar, justificat, no cal dir-ho, per la guerra a Ucraïna. O sigui que millor estam a l’aguait, per això que Dinamarca no és un país subdesenvolupat etcètera, i perquè a la Unió Europea no van de nacionalismes (de nacionalismes no estatals, és clar) i quan la proposta s’estengui no servirà d’excusa això que no estam gaire segurs de la nostra nacionalitat: raons psicoanalítiques a part, la gran majoria de danesos, si no tots, no dubten de la seva «danesitat», ens diran, o sigui que endavant, a suprimir un festiu...
I alerta que tampoc no servirà esgrimir que això de dedicar un dia de treball col·lectiu a despesa militar ressona entre papista i joseantonià, perquè la proposta no surt de cap partit ultracalvinista sinó de l’executiu de la socialista i sindicalista Mette Frederiksen i compta amb el suport dels tres altres partits del bloc d’esquerres del Parlament danès, que no és un Parlament qualsevol sinó la seu de la sobirania d’un país que viu als primers llocs dels rànquings planetaris de democràcies. O sigui que els danesos ja es poden preparar a perdre, diguem-ne, un dia festiu, i la resta de la UE a deliberar quin serà el seu festiu a extingir. Posat que les festes religioses són religioses, i per tant no admeten discussió racional, jo aconsellaria als qui hagin fet plans per al Dia de la Raça dels pròxims anys, que s’ho repensin.