Fa 25 anys, el BOE publicava la fórmula màgica del PP contra l'encariment del sòl: tots els terrenys que no fossin especialment protegits se podrien urbanitzar. Tots. Arreu. Els propietaris decidirien on crear sòl urbà, quant i quan, sense necessitat d'un pla previ, que se considerava una nosa burocràtica, encotilladora. Se'ns prometia la fi de l'especulació, preus assequibles i felicitat per a tothom. El resultat d'aquella orgia urbanística és prou conegut i no m'hi rebregaré. Aquí, el darrer govern del PP ens retreia les desclassificacions des d'una lògica molt simple, elemental: «però mem –deien–, el planejament no diu que aquests terrenys són «urbanitzables»? Idò és ben clar: s'han d'urbanitzar». L'argument és d'una innocència... devastadora. Duim 40 anys esborrant urbanitzables, si aquesta idea hagués triomfat, no hauria quedat un pam de verd.
Ara el PP protesta perquè la llei obligarà a què, mentre hi hagi molts de solars buits en el sòl urbà que ja tenim, no se facin noves urbanitzacions, tret que sigui per a habitatge social. Una aposta que exigirà gestió pública, certament. Mentre seguim enfrascats en assolir serveis mínims en el sòl urbà (aigua i depuració) o en preservar el caràcter productiu i ecològic del sòl rústic, i la seva funció de lleure social, front a la rururbanització.
El debat urbanístic compleix la tesi nietzscheana de l'etern retorn. Però, algú creu que la solució als nostres problemes passa per retroalimentar el creixement? Fins quan, fins on?
Parlem-ne. La polèmica esvaeix els discursos ensucrats de panacees i constata que totes les decisions sobre urbanisme i habitatge, saturació turística i creixement demogràfic, recursos energètics i hídrics, dèficits en equipaments i serveis, són complexes, amb avantatges i inconvenients, que obliguen a posicionar-se en un permanent conflicte d'interessos. D'interessos socials valuosos, me referesc, a més dels particulars i corporatius (també actuants i poderosos, certament).
A tot això, els vots de PP, PSOE, Cs, PI i Vox s'uniren per mantenir el caràcter urbanitzable de Pinares de Bonaire a la península de la Victòria d'Alcúdia. Més xalets a vorera de mar per baixar el preu de l'habitatge?