L'estètica política, en general, és del tot inexistent. No existeix aquí ni enlloc. No ha existit mai abans ni ara. És una llàstima que en política deixi d'existir la política des de sempre. Malgrat tot, seguim fent política. Sense estètica. I aquesta política coixa, que s'enverina quan toca aspectes relacionats amb nosaltres els catalans, també fa estona que s'ha encomanat a l'estètica judicial. Els jutges i els alts magistrats espanyols ja no només han deixat de banda l'estètica, sinó també l'ètica. Jo no em pensava mai veure tant d'odi dirigits a Catalunya i a tot el que fa referència a la seva democràcia interna, a la seva cultura i, sobretot, a la seva llengua.
Què pretenen amb aquesta persecució per aire, mar i terra dels nostres representants i de tots els catalanoparlants. Fins i tot les televisions castellanes i tots els mitjans de comunicació castellans i encastellats ens estan atacant de dia i de nit. Han perdut l'oremus, la vergonya, l'ètica i l'estètica. És incomprensible el que està passant en el si de la classe dirigent de l'Estat espanyol amb la complicitat de l'esquerra republicana de casa nostra. Volen xapar la península pel nord-est quan fa uns segles ja la xaparen per l'oest. Espanya va camí de convertir-se en l'Albània del segle passat, abandonada i aïllada d'Europa i del món. És això el que pretenen el Govern central, el Parlament legislatiu, el Poder Judicial, la Fiscalia i la mare que els va parir? Qui porta les regnes en aquella ciutat-estat de l'altiplà, de l'os i de l'arbocera!? A quin segle volen recular!? A on és l'estètica? I l'ètica? Si no som els catalans els que els traiem del pou, s'enfangaran fins a les celles i no tornaran a ser mai més éssers civilitzats. Ells mateixos saben que «quien mal anda, mal acaba», però no li fan cas al poc seny que encara els queda.
Ànims, Carles Puigdemont, el poble està al teu costat: ens representes a tots! Estem amb la Llibertat, la Independència, els Països Catalans fora d'Espanya i amb tu!