Entre Capdepera i Artà, la velocitat mínima per a turismes i motos és de cinquanta quilòmetres per hora. Però per molt que un guàrdia civil es posi com una moto, no hi ha cap mena de limitació per xerrar català a cap carretera, autopista, autovia, carreró, carrer, camí, muntanya, turó, garriga, pinar, hort, cala, platja, bar, restaurant, consulta, farmàcia, botiga, supermercat, oficina, benzinera, casa, hospital, casa de cites, comissaria, quarter o església de les Illes Balears. El català és oficial a l'arxipèlag fins i tot davall l'aigua que l'envolta. I això, precisament, és el que li va recordar un motorista anònim a un guàrdia civil quan el varen aturar i multar per anar massa a poc a poc entre Artà i Capdepera. En la gravació, difosa per Plataforma per la Llengua, el motorista, funcionari trilingüe, aconsegueix desarmar, amb calma i arguments, a un guàrdia civil que recorre tots els tòpics que hem de sentir sovint els catalanoparlants: des de l'exigència del canvi de llengua per «educació», fins a la tergiversació de la llei, passant per la coacció i la sanció. Tots els que ens hem atrevit a xerrar mallorquí amb un guàrdia civil, ni que sigui una estona, sabem que duim les de perdre. Fa anys, l'amic Miquel Llull se'n va anar a casa empaperat amb 15.000 pessetes. Als papers, els del tricorni varen escriure que el sancionaven per anar en bicicleta i no dur timbre ni retrovisor. Ja no podien escriure la veritable raó –«Por hablar en catalán»–, com es feia a l'època franquista.
Al restaurant Bureo de Guadalajara aquest cap de setmana posaven el ‘Cara al sol' a tota castanya mentre el regidor del Partit Popular, Jaime Celada, cantava amb el braç alçat. Fa poc, Almeida inaugurava l'estàtua al legionari elogiant al feixista assassí Millán-Astray. PP i Ciudadanos s'oposen a la retirada de símbols feixistes arreu de la geografia de l'Estat. Ja ho feien abans de Vox, però ara els franquistes encara mostren més la poteta.
La lingüista Carme Junyent m'explica que la resistència a aprendre llengües subordinades és a tot el món. Per sort, hi ha una minoria dels que van a viure a Euskadi, Catalunya, País Valencià, Illes Balears o Galícia que aprenen la llengua d'allà perquè el temps de persecució i extermini que varen patir durant la dictadura no pot ser una excusa per a continuar el menyspreu. Perquè saben que totes les llengües són igual de dignes i així han de ser tractades. Més gent així i com el motorista anònim, per favor.