El títol no és meu, és manllevat d'un article recent d'aquest diari, ‘Totalitarisme catalanista', se deia. Fos una anècdota, no l'aixecaria d'enterra, però en són una mala fi. Vessa. L'espanyolisme ha matxacat brutalment al catalanisme (i no un cop ni dos). És una befa cruel tractar les víctimes de botxins només per la ràbia de no haver-nos retut (Mn. Costa ja els ho havia advertit que «revincla per les roques, sa poderosa rel»).
L'articulista, nomina sunt odiosa, mantén la tesi que tot nacionalisme és totalitari. Què deu ser quan escrius Nació amb majúscula, en dius única, indissoluble, i la defenses, la imposes, amb totes les armes d'un Estat. No satisfet amb lo de totalitari, hi afegeix que tot nacionalisme és supremacista. No ho diu per les demesies del Mundial, sinó pels més de dos milions de catalans que votaren independència sota les porres de la policia. Què en direm dels que els envien a la presó, l'exili, la mort civil, per participar en un referèndum?
Afirma l'articulista que els catalanistes nomenarien «jueces totalitarios como ellos». Vaja moment ha triat per bravejar de neutralitat de la cúpula judicial espanyola! I acaba amb la suada i delirant comparació amb els nazis. Motiu? El català a l'escola. Recurrent. Vomitiu. La tesi del filoqatarí Bauzá. La tesi antimallorquí de Vox. Ningú creu que Catalunya vulgui un Estat totalitari, la intenció és un clàssic: deshumanitzar l'adversari. I lapidar el bon nom de Catalunya, guanyat amb tant d'esforç i mèrits.
El mateix articulista ens havia advertit que el centenar d'Estats nous del darrer segle són producte de la guerra. Raó té. Però, quina lliçó en treu? No hauria de ser la necessitat d'articular un sistema just per resoldre aquests conflictes en pau, democràticament? Sèrbia torna mostrar les dents afirmant que Kosovo és seu. Espanya i Rússia li fan costat. Els importa un rave què en pensin els kosovars. La sort de Crimea, o la dels kurds, la decidiran les armes. Que tremolin els vençuts.
En una vinyeta de Mafalda, arran d'allò de Zapata de «val més morir dret que viure agenollat», el bo de Quino ens interpel·la: I si sobrevisquéssim tots d'asseguts? Nadal convida a pensar-hi. Molts d'anys.