Metges i llengua

Permeteu-me una referència a Bauzá, un seriós aspirant a ésser nomenat Qatarià de l'Any per davant de Messi o de Mbappé. No exagero. És cert que ambdós futbolistes fan meravelles amb la pilota als peus. Però Bauzá és un espectacle per si mateix. Vull recordar un dels seus famosos twitter, reproduït en aquest diari, a favor de Qatar. Anava adreçat als metges i al personal sanitari en general. «Profesionales sanitarios, esto os podria interessar: Qatarairways sortea 100.000 billetes de avión gratis para médicos, enfermeros, farmacéuticos...», piulava corprès. No especificava si d'una oferta tan generosa únicament se'n podien beneficiar aquells professionals que decidissin quedar-se a treballar en el país, però cal suposar-ho. En aquest cas, l'oferta tenia trampa, perquè els àrabs acostumen a parlar àrab i és cosa sabuda que al personal mèdic espanyol o li parlen en la seva llengua, l'espanyola, o estripa les cartes. Els catalanoparlants en podem donar testimoni. D'uns dies ençà, a l'àmbit de les Illes Balears cap sanitari té l'obligació d'entendre o de parlar la nostra llengua. Ho ha decidit el Govern. Per què...? La consellera de Sanitat n'ha donat una raó definitiva: la llei ho permet. I a l'Espanya judicialitzada, la llei és un oracle que té resposta per a tot. Què va ésser primer l'ou o la gallina? Que ho digui el senyor jutge...! Aristòtil se'n feia un embolic, amb la resposta, però ben segur que qualsevol jutge sabrà sortir-se'n amb nota. Recobrant el fil de l'article, a l'empara d'una decisió del Tribunal Suprem i a falta d'un decret del Govern que especifiqui el dret dels pacients a ésser atesos en la seva llengua, l'extrema dreta sanitària ha aconseguit fer prevaler un dels objectius més preuats del seu decàleg patrioter, com és ara que els coneixements mínims de la llengua catalana no siguin obligatoris per als professionals de la medicina. És cert que la consellera, la senyora Gómez, ha procurat matisar el disbarat amb bones paraules, però digui el que digui no ens pot convèncer. Llis i ras: el metge podrà fer saber al pacient que si vol que li recepti aspirines li demani aspirinas i no aspirines. Aquesta és la crua realitat, tot i que el jurament hipocràtic diu coses tan laudatòries com «recordaré (···) que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament». Res...! En definitiva, paraules que no fan el pes d'un borralló. La no exigència dels mínims coneixements del català al col·lectiu mèdic, posa en evidència que la llengua, que és el pal de paller de la nostra identitat cultural, té un valor força secundari a la Conselleria de Salut, tot i que el punt 2 de l'Article 4 de l'Estatut especifica ben clarament que «tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma». En fi, deixem-ho córrer. Paradoxalment, el Govern ha endegat una campanya en els mitjans escrits, sota el genèric Mou la llengua, que anima els catalanoparlants a no girar-la davant algú que ens escomet en una altra. «Comença parlant en català» diu la frase de més impacte de l'anunci, gairebé en to imperatiu. Doncs convé que sigui matisada. «Comença parlant en català». Sí, d'acord. Però tot seguit: «sempre que no sigui a un metge». Encara que la veritat ens empetiteix, mereixem no ésser enganyats.