L'Espanya del segle XXI és un trànsit constant de cadàvers. A Son Coletes s'han localitzat els d'Aurora i les Roges. Els dels generals Queipo i Bohórquez han estat exhumats de la basílica sevillana de La Macarena, de nit i a corre-cuita. El trànsit no du pinta de minvar. Les víctimes inhumades sumen unes 20.000, però els perfils genètics obtinguts no passen de 3.000. Tanmateix, s'ha de continuar removent la terra amb paciència de llaurador. Queden més de 100.000 cossos per localitzar, tot i que ja s'han obert més de 4.000 fosses. Tot fent balanç, no hi ha dubte que aquest és el llegat més genuí del franquisme. Morts: morts a granel, morts a dojo.
El govern més progressista de la història d'Espanya (és a dir, el de Pedro Sánchez i la senyora manxega que en fa de portaveu) s'ha proposat «cerrar heridas» per allò de cohesionar la població, de manera que tan aviat com sigui possible ja no hagi guerracivilistes de dretes ni d'esquerres ni catalans, sinó socialdemòcrates de caràcter aigualit. No ho tindrà fàcil. «Este señor fugado» (és a dir, Puigdemont) ha respost amb un tururut al requeriment de la ministra manxega de tornar a Espanya amb grillons. Els ossos que la terra ens retorna porten un projecte de convivència que no té res a veure amb un país judicialitzat. A més a més, des de les vetes més sensibles del cor la reconciliació és impossible. Els morts s'enterren, el dolor perviu. La presidenta de Nuestra Memoria, Maqui Maqueda, va ésser de les poques persones que varen plantar-se a les portes de la Macarena per veure passar les despulles dels dos generals que endolaren mitja Andalusia. Maqueda recitava en veu alta els noms dels assassinats, dels desapareguts. D'un dels cotxes del seguici una boca va escopir fems. Diario de Sevilla atribueix els insults a un descendent de Queipo de Llano. Potser. Si més no, l'insult, fa part del guió dels que guanyaren la guerra. O les dues guerres, la del trenta-sis i la del setanta-set. En qualsevol cas, la voluntat d'obrir fosses del govern espanyol és encomiable. Els recels sorgeixen en comprovar que els ossos (els ossos nus), gairebé no fan pes. La república, en el devocionari esquerrà, és sinònim de llibertat. No ens tornen, per tant, l'ànima republicana. Clar i net: difícilment pot fer-ho, qui es nega a derogar del codi penal els delictes de sedició i d'opinió.