Del bombardeig de la carretera de Málaga perpetrat per l'esquadra feixista l'any 1937, en va quedar testimoni a l'obra pictòrica de diversos artistes. De Jesús de Perceval, d'Helios Gómez, de Francesc Carreño. Aquest darrer, Carreño, és autor d'una aquarel·la titulada El trágico éxodo de las masas malagueñas, que va viatjar a l'Exposició Universal de París d'aquell mateix any. L'embull dels cossos remet al mateix concepte de tragèdia total del Guernica, amb predomini dels tons ocres, cobalts i vermell ferro. Tanmateix, allò que atreu totes les mirades és la figura d'una dona que, amb un nadó en braços, és llançà a la mar des d'un penya-segat. Carreño va viure a Eivissa i a Palma en un període de la postguerra. Feia classes. A l'Institut de Santa Maria, d'Eivissa, i en el Joan Alcover, de Palma, on ocupà la càtedra de dibuix. Era força amic d'una professora de literatura espanyola de gran vàlua, Antònia Suau, i del filòleg Manuel Sanchis Guarner. Bé, el Baleares era un dels creuers que provocaren la massacre de Màlaga, coneguda com la Desbandá. És cosa sabuda, així com el seu posterior enfonsament en acció de guerra.
Però recuperem el fil de l'article. Quan llegeixo el comunicat d'ARCA congratulant-se en saber que el Suprem ha desestimat el recurs de Memòria de Mallorca contra la protecció del monument de sa Feixina aixecat en memòria del Baleares, penso que no seria sobrer que aquesta admirable associació (la de Memòria de Mallorca, s'entén) fes les gestions pertinents per poder exposar a Palma l'aquarel·la de Carreño. Fins i tot s'hi podria afegir, a l'exposició, La huida de Málaga, de Jesús de Perceval, i dos gravats d'Helios Gómez, que porten el títol genèric de Carretera de Almería. Aquestes obres, no cal dir-ho!, coincideixen a denunciar l'agressió injustificable a una multitud desarmada. Tot el contrari del monument de Roca Simó que no sols és una al·legoria del feixisme, sinó que degrada moralment la ciutat. Penso en els nens soldats que feien part de la tripulació del Baleares. L'Estatut de Roma, de 1998, aprovat per la Cort Penal Internacional, és taxatiu: «Reclutar o allistar nens menors de quinze anys a les forces armades nacionals o utilitzar-los per participar activament en les hostilitats és un crim de guerra». En fi...! Per què parlar-ne, de moral, si la moral és una cosa fràgil, fràgil, fràgil...?