L a novel·la Conversación en la catedral que Vargas Llosa escriví el 1969 s‘inicia amb una pregunta: «¿En qué momento se jodió el Perú?», pregunta posteriorment molt emprada per aquells que pretenen descobrir la circumstància que decidí el fracàs d'un projecte col·lectiu. Aquí, la pregunta és: Mallorca, quan deixà de ser confortable?
La importància de formular la pregunta en pretèrit es troba en la importància de projectar el futur. I fer-ho sobre dos pilars: un, una illa té un trespol limitat; altre, la densitat poblacional en un trespol limitat té límits. L'augment només és bo si té clar fins a quin punt. El tema del creixement ni és el del sí ni és el del no, és el les proporcions i és el de la qualitat. Lilí triomfava a l'espectacle, l'èxit era degut als seus llavis carnosos; per tal d'augmentar el seu èxit, demanà al cirurgià que augmentés els seus llavis, i tant augmentà la carn dels seus llavis que ni ella s'agradà quan es veié al mirall ni a cap altre agradà quan pujà a l'escenari. A Mallorca, cal evitar l'arribada del moment que els de dins ja en vulguin sortir i els de fora ja no hi vulguin entrar. Cal evitar el dia que un nadiu es sorprengui a si mateix preguntant a la seva terra i cultura: Mallorca, quan deixares de ser mallorquina?