La saviesa popular sempre ha insinuat, i l'epistemologia acadèmica ho confirma, que si hi ha diverses explicacions igualment acceptables d'un fenomen convé acceptar la més senzilla. Per comprendre la decisió del president andalús Moreno Bonilla d'anul·lar l'Impost sobre el Patrimoni, per exemple, pot ser útil recordar la seva trajectòria. Moreno s'afilià als 19 anys al Partit Popular, als 23 ja en presidia les Noves Generacions de Màlaga, als 25 era regidor de la capital i als 27 diputat autonòmic i portaveu. Després fou diputat al Congrés durant tres legislatures (per Cantàbria, 2000-04, i Màlaga, 2004-11), i immediatament Secretari d'Estat de Serveis Socials i Igualtat fins al 2014. Hom recorda el seu pas pel Congrés perquè hi falsejà el seu currículum: el 2000 s'hi presentà com Llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i amb un MBA, el 2004 passà a tenir només «estudis en Direcció i Administració d'Empreses» (mantenint-hi el Màster, cosa impossible) i acabà atorgant-se només alguns títols ampul·losos d'aquests que s'aconsegueixen en caps de setmana. En qualsevol lloc amb tradició democràtica, l'enganyifa l'hauria apartat de la vida pública, però aquí tot quedà en confusió inexplicada. De debò el seu currículum es limita a un magre «Grau en Protocol i Organització d'Events (sic) per la Universitat Camilo José Cela...» obtingut cap al 2012, tot i mantenir ininterrompudament càrrecs públics: senador del 2014 al 2017, diputat andalús de bell nou des del 2015 i president regional del 2019 fins avui.
El debat sobre la racionalitat i la justícia fiscal és essencial i permanent (ep: com ho és el de l'eficàcia de l'estat amb allò recaptat!), però no sembla que Moreno n'hagi analitzat les moltes i farragoses facetes. Moreno viu en i de la política des de sempre (i els experts haurien d'analitzar com la proliferació de polítics professionals com ell afecta al govern d'aquestes societats), i probablement això sí hagi pesat en la seva decisió. Perquè si algun dia deixa la política, cosa que sobretot no desitja ell, qui li podria donar feina? Potser algun agraciat per la decisió de regalar-li aquest impost, potser. Ho dic per allò de les explicacions senzilles...