En JC és un home ric. S'ha d'entendre que els doblers no li han caigut del cel. El defineix una necessitat patològica de treballar. Me'l puc imaginar treballant en qualsevol altra cosa d'escassa rendibilitat. Me'l puc imaginar, per exemple, dedicant febrilment les seves energies a projectes per millorar la vida de grups humans que ara es maten uns als altres a obscures zones d'Àfrica: aquesta activitat l'hauria fet tan feliç com ho és ara. A Mallorca, una bona part de la gent té la idea que fer-se ric implica robatori, furt, corrupció. Si ho pensa així, és perquè molts de casos que ho confirmen. Per resumir: la passió d'en JC per la feina l'ha convertit en un home ric i sense mala consciència. Servidor diria que no s'equivoca en aquest judici.
Frueix de la xerrada, i més si és casual. Ve d'aquí que l'altre dia reconstruíssim el passat del poble, de Mallorca i del món. La conversa amb ell és agradable probablement perquè no parla malament de ningú i manifesta una alegria autèntica quan pot comunicar-te alguna millora que afecta a sia qui sia del poble. Per això mateix va ser més sorprenent que l'altre dia em contàs la ruïna en què havia caigut un noble mallorquí que antigament no havia pogut comptar les seves grans finques amb els dits de mans i peus. D'al·lots jugaven plegats fins que un dia el nen noble, cansat de perdre, li va comunicar que a partir d'ara ja no compartirien els jocs perquè no pertanyien a la mateixa classe socials. En JC va assumir amb pena la nova relació. Passaren anys i en JC veia el seu antic contrincant de jocs cada dia amb més signes de decadència. Un dia es va atrevir a tornar-li a fer cas, però en JC va entendre que en realitat ho feia perquè el convidàs a berenar. Aquestes trobades, no gens casuals, esdevingueren regulars fins que, arran d'unes paraules ofensives del noble en decadència, en JC va canviar de bar.
El germà del rei belga s'ha queixat perquè, a l'enterrament d'Isabel II, hi havia massa gent «corrent». Aquest personatge ve d'una família de criminals i això el fa especial i blaveja la seva sang. Però la raó per la qual no va assistir als funerals és una altra: la seva pròpia família no l'hi va voler. Es va quedar sense berenar i per això ara miula.