El 30 d'agost l'ONU publicà un acord contundent contra Espanya per la persecució dels líders catalans. El Comitè de Drets Humans conclou que violà l'art. 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) quan cessà sumàriament als diputats Junqueres, Turull, Rull i Romeva, i commina l'Estat a compensar-los pel dany infringit. Són paraules majors, gravíssimes en un règim de llibertats.
La resposta de Pedro Sánchez no s'ha fet esperar: tres dies després bravejava del suport del PSOE a la suspensió de la democràcia a Catalunya, de ser membres vip del club del 155. «Per amor a Espanya», deia, una prova de patriotisme amb la que oferia/exigia al PP un front comú prioritari en defensa de l'espanyolisme. La història sap que en són de feixucs els continguts ideològics que traginen aquestes beaces. Expliquen, per exemple, la indiferència i la supèrbia davant la condemna de Nacions Unides.
L'ONU no admet que es qualifiqui de «violència» lo succeït a Catalunya, al revés, parla de fets públics i pacífics, esmicolant el relat espanyol, grollerament dissenyat per sustentar les condemnes per sedició. Per als partits del 155 és com si sentir ploure, un pronunciament innocu, lleugerament enutjós, d'uns pèrfids estrangers. Cap propòsit d'esmena, cap penediment. La ‘Unidad' passa per damunt tot. Ho justifica tot. Talment reaccionava Franco.
Però el dictador, precisament perquè ho era, no havia subscrit els Pactes de Nova York, pilars de l'Ordenament jurídico-polític internacional, un èxit del millor Occident, on primen els individus (drets humans), la població (democràcia, drets de les minories), sobre el territori (la integritat). Per cert, la primera frase de l'article primer del PIDCP proclama: «Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.»
Espanya no subscriví el Pacte fins al 1985, per poder integrar-se a la Unió Europea. Ara té sis mesos per justificar davant l'ONU com rescabalarà als polítics catalans. No pareix que en faci comptes... Qui segur que en pren nota és el Tribunal Europeu de Drets Humans. Però, vaja, tampoc això trasmuda l'espanyolisme: la Comissió acaba de recriminar a Espanya que té més d'un 60 % de sentències del TEDH pendents de compliment.