No puc comptar amb els dits de la mà la quantitat infinita de vegades que m'he disculpat per donar una opinió o les vegades que les meves amigues m'han dit que no em comparteixen la visió sobre el que pensen de certs temes per desconeixement. Però amb els homes no em passa.
Amb els homes, el que durant anys m'he trobat és que el que no puc comptar són les vegades que m'han explicat alguna cosa que jo ja sabia, o els pics que he escoltat homes tirant-se flors sobre la bona feina que fan, o com les dones si ens quedam en un segon pla és perquè volem. Beneït privilegi.
Fa uns mesos a una sala de cinema, a una estrena d'un festival, una desena d'homes espectadors contaven el significat de la pel·lícula al mateix director que la presentava. Perquè ningú en sap més que un home que creu que en sap de tot.