Endemés de respirar, resar és tastar la bellesa del ser i del creure. Vet aquí com avui a la matinada tota l'Església resava: «S'han fos les ombres de la nit, l'aurora brilla, neix la llum; amb cants devots, plens de fervor preguem a Déu que ens ha creat. Que ens alliberi, compassiu, de les angoixes del pecat, ens concedeixi la salud i ens faci el do d'eterna pau. Ho demanam a l'únic Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, cel, terra i mar són el ressò del seu nom sant i gloriós. Amén».
Com demostrar que tenc fe? Resant. L'oració és vertaderament experiència de Déu, que per necessitat condueix cap a les obres, perquè la fe sense obres és morta. On es troba la força i l'impuls per a l'acció? L'Esperit Sant és el qui comanda, si nosaltres volem, en els nostres pensaments i sentiments.
El papa Francesc ens recorda en l'exhortació Evangelii Gaudium les paraules de Sant Joan Pau II: «El Espíritu Santo posee una inventiva infinita, propia de una mente divina, que provee a desatar los nudos de los sucesos humanos, incluso los más complejos e impenetrables». Però no basta raonar sobre la pregària, és imprescindible el fet concret de pregar…