No entenc l'arribada sense límits de turistes que col·lapsen l'illa. No entenc no poder caminar pel meu barri. No entenc com podrem viure a un lloc tan hostil amb les joves que volem residir aquí. Fins quan?
Em costa entendre l'esma i la voluntat que posa segons qui a continuar explotant fins al límit Mallorca. «Amb el que us ha tocat viure, ho teniu fotut», em diuen mon pare i ma mare. I tant que ho tenim fotut: una illa per tothom menys per qui està arrelat aquí. Una illa pel descontrol, una illa per qui no hi resideix, una illa per qui no l'estima.
L'estima, però, no és a bastament; l'ànsia d'enriquir-se a costa del benestar de la gent de Mallorca, sí. El que no sabem és fins quan podrem sostenir-ho. Perquè en qualque moment, quan col·lapsi tot, podem estar segures que no ens quedarà res.