Cinquanta anys de la polèmica d'en Pep Gonella i fa un poc de vessa revisitar-la. Tanmateix, convenguem amb Gabriel Ensenyat que és un episodi d'interès en el «debat identitari a la Mallorca tardofranquista» (vid. Fuster i els mallorquins).
No sé qui deia que haver de repetir obvietats provoca melancolia, però com que encara hi ha qui gosa banalitzar la persecució franquista contra el català, no és de més recordar que el seu objectiu era l'aniquilació. La tolerància pel conreu literari a partir dels seixanta, com la que se dispensà al folklore, esclerotitzat i convenientment depurat i esbiaixat ideològicament, era la gràcia al condemnat de pronunciar unes darreres paraules.
El temps ha deixat prou aclarit que els qui reivindicaven el mallorquí, de ver, eren els que l'afirmaven com el català de Mallorca, els gonelles només l'usaven com a parany, de manera deshonesta, innoble, per atiar l'anticatalanisme, com a tàctica per afavorir la deserció i el passeig triomfal del castellà. Suum cuique.
La democràcia, providencial, reconegué un cert poder a la gent del país, que alleugerí el setge i servà un espai per a la llengua pròpia, amb moltes mancances, certament, i en un Estat contrari, però era un gir històric. Tanmateix, la impostura gonella ha resistit, amb valedors econòmics i polítics rellevants, i peremptoris revivals. Ha fet servei a la confusió i la divisió, amb bubotes de falsos enemics. Ha fet ballar pessetes dins un garbell.
El debat, sa, sobre el joc de les modalitats, se mou ara en termes prou raonables. El nom de la llengua s'ha resolt satisfactòriament, davant la dificultat insuperable de convertir el «balear» en un altre «valencià». L'estatus de l'autoritat lingüística no suscita gaire controvèrsia, tot i que cal més protagonisme d'institucions comunes a tot l'àmbit lingüístic. Els reptes, vitals, són la normativa i l'ús social.
En el debat gonella tothom tenia present que el mallorquí (la catalanitat) era l'eix central de la identitat del país. Avui prenen força els que pretenen que els catalanoparlants no siguem més que una de les tribus que viuen a la província espanyola de Baleares, on aspiren que l'única llengua comuna sigui el castellà. No hi ha treva.