Auna de les anteriors columnes algú em va dir que m'hauria de prendre un gintònic per veure la vida d'una altra manera, com diu el Casta. Que «tan jove i tan negativa». A mem.
Primer de tot, estic agraïda de formar part d'una generació que ja ha superat aquest humor que atufa a Varon Dandy i a conyac. Segon, que quina sort que el neguit existencial em permeti sentir tantes coses. Aquesta percepció constant de la realitat quasi mai la percep com un regal, sinó com un recordatori que la vida és complicada i que potser no sortirà tot com ha de ser. No és negativitat per se, sinó consciència que habitam un món que no ens posa les coses fàcils.
Tot i això, que bé que no he emprat com recurs els gintònics per escapar d'una realitat que, tot i anar gats, continuarà sent la mateixa. Preferesc escriure.