La Asociación de Navegantes Mediterráneo (ADN) duu l'oposició al decret de protecció de la posidònia més enllà de la defensa d'interessos respectables. N'ha fet una croada i persegueix per la via penal als responsables de la depuració d'aigües. Un modus operandi que ja ens és familiar. Reivindicar la posidònia és tendència i en som referents internacionals, però ells són impermeables als signes dels temps, ni enc que només fos per una elemental estratègia reputacional. Trist.
Convenguem d'entrada que el vessament d'aigües insuficientment tractades és una xacra que cal resoldre, fruit d'un creixement desaforat, indiferent als problemes ambientals que provocava. Se'n feia befa dels que n'alertaven les conseqüències i els costos. Saludem la crítica i les iniciatives socials per reaccionar-hi... si esperonegen per exigir solucions, no per motius espuris.
En el recent sobreseïment de la denúncia contra el Govern, el jutge se demana què n'esperava l'ADN, que ordenés tancar la depuradora? I els contesta, regirat, que, «òbviament», això seria «una catàstrofe», ambiental i de salut pública. El jutge reconeix que el Govern ha pres mesures. Qui fa tot quan pot, no està obligat a més (ultra posse nemo obligatur). Però també constata que no ha sancionat l'ajuntament: I què n'haguéssim tret? –se demana. L'objectiu no és recaptar sinó resoldre el problema. L'ADN se'n regala i ha recorregut l'arxiu: vol dur a tancar als que més han fet per afrontar el desgavell... i prova sort.
Precisem-ho, perquè en realitat l'ADN acusava l'administració de fer parts i quarts, de posar multes per afecció a posidònia amb fondejos (de particulars) i no posar-ne per abocaments (d'un servei públic essencial). És a dir, si els navegantes no fossin sancionats, avui pau i després glòria. No ens pot venir de nou que enyorin i reclamin la competència exclusiva de l'Estat... El mateix Estat que encara esperam que compleixi la seva obligació legal, de 2009 (i de 1993!), de fer la nova depuradora de Palma.
Ara l'objectiu és Neus Truyol. Han topat amb una dona que no s'arronsa així com així. La votarà qui voldrà, clar, però, així les coses, que Truyol se presenti a batlessa de Palma és, per si mateix, una victòria.