Una expedició és una sortida col·lectiva amb una finalitat determinada. Jo no surt tota sola, vaig en cadira de rodes. Però mai no he deixat de ser una dona de mètode. Avançam per la Palma antiga amb precisió quirúrgica i gambejam per carrers escollits prèviament. Els objectius són diàfans: buscam tresorets. I en faig difusió a les xarxes socials perquè no vull que pensin que som unes saltaparets ni unes espenyaportes. Només replegam artefactes que se localitzen en la via pública: en contenidors, bosses o sacs d'obres i solars amb enderrocs. Això sí, sense tancats, sense barreres ni precintes. I mai no contravenim cap norma ni posam en perill la nostra integritat física.
Quan surt de ruta duc una saca enorme. S'en recorden de n'Sport Billy? Aquell nin amb poders extraordinaris que venia d'un planeta llunyà? Idò la meva bossa és gairebé com el seu maletí màgic. Dins la bandolera hi duc de tot. Botella d'aigua, gel hidroalcòlic, impermeable, piscolabis, ventall, llibreta, llapis, tisores, ulleres per veure-hi d'aprop, corda, paracetamol, llima, llinterna, tovalloletes humides, guants de nitril, elàstic, mocadors de paper, esprai antiatracadors... A l'estiu, passam molt desapercebudes entre les hordes de turistes que passegen per Ciutat.
Se demanaran que és això que he batejat com a tresorets. Denomin així als objectes desnonats amb valor històric però no econòmic. I, per jo, que som historiadora i col·leccionista, tenen una connotació emocional. Per exemple, fa quatre o cinc mesos albiràrem una rajola de marbre intacta, abandonada en un petit solar d'una barriada cèlebre. És increïble, però no hi havia cap tancat. Dimarts passat, mentre escodrinyàvem el que hi havia a l'interior d'un contenidor d'obra, estava ben enmig d'un conegut carrer de Ciutat, vaig clissà una posteta de persiana blava. I a un raconet ple de terra, albiràrem dos bocins de rajola hidràulica. Aquets tresorets necessiten una bona netejada i ser tractats amb carinyo. La rajola de marbre, enmarcada i penjada a la paret, queda preciosa. I amb la posteta de persiana, faré una manualitat. Són peces del passat que expliquen històries, que parolegen a qui les vol escoltar. Fer això me fa molt feliç.