Un dia, a Cala Agulla (Cala Rajada), quan tenia 17 anys, una nina de Palma d'uns 11 anys em va amollar: «No sé com pots anar amb sos de poble». Era l'època estrella del windsurf, a principis dels 80, i a davant del canal per on entraven i sortien les embarcacions s'hi congregava una barreja ben interessant de gent de Barcelona, Madrid, Palma, Alemanya, Estats Units… i locals, com jo. La frase em va deixar trasbalsat i em va impulsar a estar atent a qualsevol persona que manifestàs una actitud discriminatòria amb els que érem de ‘poble' i que m'havia desvetllat aquella nina en la seva inocència. Llavors també vaig entendre per què a aquell grup de gent, entre els quals vaig trobar persones fantàstiques, alguns del poble els hi deien ‘els pijos'. La manca de simpatia entre els dos ‘grups' era mútua, amb moltes excepcions.
L'any 1997 vaig viure un episodi similar a Andratx, a dins d'una de les cases que la immobiliària de Mathias Khün venia per un milió d'euros. Mentre l'equip del 30 minuts de TV3 amb el que estàvem rodant ‘Mallorca, envoltada pel marc' feia imatges, jo conversava amb el representant alemany de Khün que em deia: «Mi novia trabaja en la librería de la estación de tren. Y está harta de cuando llegan los paletos pueblerinos le hablen en mallorquín». M'ho va dir pensant que jo venia de Barcelona i, per tant, era tan ‘cosmopolita' com ell. El vaig escoltar pacientment i, en acabar, li vaig explicar que jo era d'un d'aquests pobles mallorquins que, per desgràcia, havia perdut el tren, però no el parlar. Es va posar de tots colors.
I ara arriba Hansen un quart de segle més tard i exposa, públicament, aquest supremacisme que practiquen alguns, venguin d'on venguin, amb la gent que hem nascut i/o vivim en un poble. Res de nou. Poc podem fer per canviar la seva manera de pensar: un ignorant només pot canviar si ho decideix ell mateix. Són els mateixos que diuen que el català és una llengua medieval i que els seus fills no l'haurien d'estudiar. Però el que no es pot consentir, de cap manera, és que aquest discurs es proclami des d'una institució com l'Ajuntament de Palma. I, a damunt, ens vulguin entabanar justificant-ho. Si la senyora Hansen, en lloc de denigrar a la gent de «el campo» hagués dit el mateix de les lesbianes (aquí no escriure cap tòpic amb el qual les insulten perquè no vull reproduir cap vòmit ultradretà ni que sigui per posar un exemple), Hila hauria fet dimitir a Hansen i Vivas ipso facto. Però no, Vivas fins i tot va voler disculpar a Hansen dient que «no s'ha sabut explicar» en un exercici de cinisme amb què ens torna a prendre per curts. Sra. Vivas, la Sra. Hansen ho ha explicat perfectament tot i la dificultat que té amb el castellà i la seva incapacitat total amb el català: ha demostrat la mateixa inocència i sinceritat que la nina del principi de l'article i el mateix nivell de despreci que l'empleat de la immobiliària del segon paràgraf. Aquest és el problema: se l'ha entès massa bé. I la incapacitat de Vivas i Hila per tenir un gest a l'altura de l'insult, del supremacisme de Hansen, també ha quedat palesa.
Una pregunta final pels polítics, periodistes, caps de premsa, per a les persones que feis revistes locals... A tots els que contribuïu a la comunicació amb què, dia a dia, definim Mallorca: pensau que dir «part forana» a tot el que no és Palma ajuda de qualque manera a mitigar idees decimonòniques com les que ha exposat Hansen? Forana? Llunyana? Aliena? Forastera? De veres que en ple segle XXI continuam dient aquesta expressió del segle XIV fossilitzada que tracta de ‘forastera' i ‘llunyana' a la major part de Mallorca? No només hem d'exigir que ens tractin de manera digna els foranis, també ho hauríem de fer noltros mateixos.