Alguna cosa passa quan compleixes un nombre considerable d'anys i decideixes penetrar en cavitats que mai no t'havies atrevit a explorar. Des de fa algun temps convisc amb la mort. Aquest horitzó comença a estar molt present a la meva vida i visc intensament tot allò associat amb el sentit de l'existència. La mort no afecta exclusivament als majors, sinó també als més joves. Per afegitó, la guerra ens planta davant la mort més irracional i més indigna per a l'espècia humana, un fet més que s'afegeix a una pandèmia que havia invisibilitzat la defunció i havia convertit els sanitaris en el centre de tot plegat. La vida vista des de les cerimònies d'enterrament cobra un altre sentit i ens ofereix una mirada més real sobre l'existència. Fosses comuns, assassinats en massa, soldats de lleva morts en el camp de batalla, periodistes eliminats, nins i dones tractats com a bestiar... Hi pot haver res més indigne per a la humanitat?
Aquestes darreres setmanes, servidor ha viscut funerals a balquena, cerimònies que recorden vides que parlen de trajectòries que no ens deixen en absolut indiferents. Per a mi, aquestes morts han cobrat més sentit perquè han coincidit casualment amb la lectura de Delphine Horvilleur (Vivir con nuestros muertos, 2022), una obra que m'ha reconciliat amb el judaisme i m'ha ajudat a contemplar la mort amb una mirada optimista. L'autora, des d'un feminisme religiós, anuncia allò que serà el demà de les grans tradicions religioses. M'ha fascinat aquesta rabina francesa, periodista i teòloga, amb una sensibilitat finíssima per discernir l'essència de la vida en aquest primer terç del segle XXI. El seu plantejament empàtic desafia el paradigma religiós tradicional i aposta per una interpretació dels llibres sagrats des de la llibertat i l'atreviment, potser dos components que no abunden en l'àmbit religiós.
Horvilleur fa una lectura positiva i dinàmica de la vida, sempre argumentant a partir d'un coneixement profund de les escriptures sagrades. Tota la publicació se centra en les seves experiències en enterraments, unes vivències que anticipen allò que ja començam a experimentar en moltes de les cerimònies religioses cristianes durant aquests darrers anys. En cada experiència, Delphine recupera la vida per parlar dels morts i fascina al lector amb la seva capacitat per interpretar i traduir la vida evaporada en un relat que es projecta en la història, es consolida i perdura per a sempre. Sedueix la transparència i la naturalitat com presenta una tradició religiosa tradicional en un llenguatge nou, arrelat en una fe profunda i una consciència clara de la postmodernitat.