François Villon havia escrit que «qui mor té el dret de dir-ho tot». Sobre dir-ho tot, molts d'escriptors i pensadors hi ha dit la seva. Però ara en detenim en Villon, el primer poeta francès que altre temps estudiàvem al batxillerat. La relació d'aquest pensament amb la darrera novel·la de Melcior Comes: en llegir-la, primer teniu la impressió que l'autor s'hi deixa la vida; després, us adonau que ho vol dir tot. Finalment no sabreu si aquest voler-ho dir tot l'ha menat a deixar-s'hi la vida o viceversa.
Una PD al paràgraf anterior: Una de les persones que, al meu parer, viu millor la música, un dia, tot escoltant un concert de Brahms, em va dir: «Fixa-t'hi, no deixa res pels racons». La imatge m'acompanya encara quan escolt música. I se m'ha fet present durant la lectura de Tots els mecanismes (Proa).
Hi ha unes quantes raons per les quals es podria esperar que Tots els mecanismes hagués tengut una presència més espaiosa i vironera en el nostre panorama cultural. Raons de tipus argumental: l'obra s'organitza entorn d'uns fets que ens concerneixen directament i que incideixen en la història de la destrucció del nostre país. La lluita per obtenir uns terrenys on construir una nova urbanització enfronta (amb morts) una família catalana i una de mallorquina, cap de les dues exemple de comportament mitjanament acceptable –descartem-ne l'ètica. La força del relat neix de la multiplicitat dels punts de vista des dels quals ho viuen diversos personatges, alguns d'ells disposats a matar –amb una experiència inapel·lable- per obtenir el seu objectiu.
Però una novel·la, i menys aquesta, no es deixa limitar per una línia argumental: aspergeix els seus tentacles en el fet de viure, d'escriure, de conspirar, d'estimar. Visita una gran varietat d'escenaris, la follia, la vellesa, tot allò que el temps fa rodolar per les nostres vides, de les quals se'ns ensenya que veritat i mentida són perfectament intercanviables i que suren en les mateixes aigües. És un obra de llarg abast, però sobretot d'abast profund, que, malgrat permetre'ns alguns moment d'assossec –»Totes les vides estan fetes de minúcies, parents morts i amors d'un estiu»-, ens mena per uns camins plens de sotracs i d'ossos humans a la cuneta.
Lectura ben convenient.